Origen
La xinxa americana del pi (Leptoglossus occidentalis) és originària de l’oest dels EUA. Va ser descoberta per primera vegada per Heideman, a Califòrnia en el 1910. El 1999 apareix per primera vegada a Europa, començant pel nord d’Itàlia i estenent-se en gairebé la totalitat dels països europeus en menys d’una dècada. A la península Ibèrica la primera captura documentada va ser a la localitat catalana de Barcelona en el 2003, des d’on es va estendre a la resta de comunitats.
El piñon ibérico
Biologia i descripció
Els adults tenen una mida que oscil·la entre 10-20 mm de longitud i entre 5-7 mm d’ample, essent les femelles més grans. Les antenes són llargues, de color entre marronós i rogenc.
Presenta dues característiques que faciliten la seva identificació: tíbies posteriors en forma laminar i un dibuix de línies blanques en la zona interior dels hemèlitres (similar a un 4 capgirat).
La posta la realitza en una fulla de pi formant una fila contínua; els ous tenen forma de barril d’entre 1-2 mm de longitud, de color groguenc i ataronjat; desclouen a la primavera, als 10-14 dies després de la posta.
Les nimfes que emergeixen dels ous passen per 5 estadis larvaris. En aquests estadis juvenils presenten un aspecte similar al de l’estat adult però de menor mida; hi predominen els colors marró i vermell.
Són difícils d’observar excepte al final de l’estiu, quan comencen a baixar les temperatures i busquen un refugi on hivernar, com pot ser l’escorça dels arbres o les finestres de les cases. Donat el seu comportament gregari poden generar alarma entre la població; no obstant això, cal remarcar que no és perillosa pels humans ni animals domèstics.
El piñon ibérico
Danys
És un insecte xuclador que s’alimenta de la saba de brots, pinyons i pinyes en formació, de manera que resulten inviables per a la seva germinació. Pot provocar greus danys en la regeneració natural de masses de pineda, principalment en repoblacions. S’ha localitzat principalment en coníferes dels gèneres Pinus, Abies, Juniperus i Cedrus, encara que a Europa ha estat detectada ocasionalment en espècies dels gèneres Pistacia i Citrus.
cmma.cat
Control i Tractaments
Aquest insecte rarament provoca danys que siguin objecte de tractaments químics en les masses afectades. De la mateixa manera, donada l’alta mobilitat que presenta l’insecte adult, així com la seva forma d’alimentar-se, aquests tractaments són poc efectius.
No obstant, en cas d’observar greus danys sobre repoblacions joves es poden realitzar tractaments puntuals i localment reduïts, amb productes fitosanitaris de contacte dirigits als adults, però sempre després d’un control i seguiment exhaustiu de les poblacions de l’insecte.
Les intervencions químiques han de complir amb la legislació vigent, els productes químics han d’estar inscrits en el Registre Oficial de Productes Fitosanitaris del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i autoritzats per a tractaments contra aquests insectes.
