QUÈ ÉS LA PROCESSIONÀRIA?

Avui volem parlar de la plaga de la processionària, ja que segurament per molts no és una plaga que hagi pogut passar especialment desapercebuda. La coneixem per les típiques bosses blanquinoses que formen a dalt dels pins i les fileres d’erugues que causen efectes urticants i molt molestos, en alguns casos, sobretot en animals poden arribar a causar efectes altament perillosos o letals.

A causa del canvi climàtic, aquesta espècia cada vegada s’ha anat expandint més. Les temperatures mínimes han anat pujant i això ha provocat que l’espècie es distribueixi cap al nord i altituds més altes.

No és una plaga que pugui desforestar grans extensions de boscos ni causar danys en pins adults però si que pot afectar als arbres més joves i causar una minva del creixement, debilitat i predisposició a l’atac d’insectes perforadors i altres paràsits.

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte lepidòpter. El cicle d’aquest lepidòpter consta de 4 fases de metamorfosis: ou, eruga, crisàlide i papallona.

A l’estiu la papallona pon els ous i al cap d’unes setmanes en surten les erugues, que mentre fa bo fan vida pels troncs i les fulles dels arbres. Quan comença a fer fred construeixen els nius on es refugien i de on surten quan fa sol per menjar. Cap a final d’hivern les erugues surten del niu, baixen de l’arbre, fent les clàssiques processons, i cerquen un lloc per enterrar-se i convertir-se en crisàlide, de la qual, a mitjans de juny i juliol als llocs més càlids, sortiran les papallones, que en tres dies pondran tots els ous.

Per lluitar contra la processionària ho podem fer a traves de mètodes diferents:

• Amb feromones: Eliminem les papallones mascles mitjançant trampes amb feromones atraients i així
  evitar que s’acoblin mascles i femelles pel que s’evita que posin els ous de les erugues. Aquesta tasca s’ha de portar a terme a l’estiu, ja que és quan les papallones surten del capoll. És un tipus de control que serveix per reduir la plaga però difícilment per eliminar-la completament.

• Polvoritzant: : Mitjançant polvorització amb productes químics o biològics. Es realitza entre la tardor i l’hivern, com abans es fumigui, abans es morirà l’eruga, ja que aquestes són més petites i estan menys protegides per les bosses. Recomanem un insecticida biològic a base de bacillus thuringiensis , admès en agricultura ecològica, ja que no té efectes negatius en el medi. El bacillus thuringensis és una bactèria molt efectiva contra les erugues, que s’adhereix a les fulles, i quan aquestes se la mengen, els provoca la mort. Amb una aplicació ben feta entre setembre i octubre pot ser suficient.
• Endoteràpia: La endoteràpia vegetal és el sistema de tractament
  més revolucionari, ja que permet tractar l’arbre sense contaminar el medi ambient ni perjudicar la salut de les persones. Aquet mètode consisteix en injectar directament al sistema vascular de l’arbre, el producte necessaris per controlar la plaga. És un sistema molt efectiu i s’aconsegueix un alt percentatge de control fent-lo a l’època idònia.

  

  

  

  
  

Altres mesures que es poden aplicar si la bossa ja està present a l’arbre, són:

• Mecànicament: Eliminació de les bosses amb mètodes mecànics, ja avançada la tardor i a l’hivern, tallant les branques del pi al lloc on hi hagi les bosses que hagin pogut sobreviure a les fumigacions, per posteriorment cremar-les. Si no s’hi arriba, cal trencar les bosses amb un pal llarg, a la tarda, per treure la protecció a les erugues i que morin de fred a la nit (aquest sistema té menys efectivitat).

• Amb trampes per les erugues: Capturar les erugues quan estan baixant pel tronc en trampes que no les deixen arribar al terra i moren sense poder enterrar-se i per tant, evitem una nova generació, així com evitem tenir les perilloses erugues passejant pel nostre jardí. Aquesta tasca s’ha de dur a terme a finals d’hivern, inicis de primavera, quan les erugues baixen de l’arbre.