Et pica el braç. Te’l mires, i on abans no hi havia res, ara hi tens una picada. No saps ni on, ni quan, ni com, ni que t’ha picat. Mentre et rasques, busques el culpable, però ni rastre. Potser ja és massa tard per enxampar-lo, però no per descobrir que és el que t’ha picat!
A mesura que arriba del bon temps, l’exposició a les picades augmenta. Tot i que no solen ser símptoma d’alarma, s’ha de tenir present que algunes poden portar conseqüències negatives per a salut, com reaccions al·lèrgiques o la transmissió de determinades malalties.
Amb aquesta guia bàsica aprendràs a reconèixer les principals característiques de les picades d’insectes més comuns.
Que és una picada?
Són petites ferides produïdes principalment per la mossegada o el fibló d’insectes o artròpodes, en les que s’injecten substàncies tòxiques que actuen localment i/o de forma sistemàtica d’acord amb la classe d’agent causant, la quantitat de substància tòxica i la resposta del nostre organisme.
Les reaccions a les picades poden aparèixer immediatament, en minuts o en hores, i poden tardar diversos dies desaparèixer. Durant aquest temps poden desenvolupar símptomes com irritació, inflamació, reacció al·lèrgica, granellades i fins i tot dolor.
Tipus de picades
Imatges extretes de prensalibre.com
Vespes i abelles
Aquestes picades solen provocar un intens dolor acompanyat d’inflamació i coïssor que pot arribar a durar fins a dos dies; El seu aspecte fàcilment reconeixible: una taca vermella amb un punt blanc al centre.
La principal diferència entre la picada d’aquests dos insectes és que les abelles moren després de la punxada, ja que deixen el seu fibló i part dels seus òrgans clavats a la víctima. En canvi les vespes poden picar diverses vegades.
Formigues
Les mossegades d’aquests petits insectes produeixen un intens dolor, inflamació, envermelliment i solen anar acompanyades d’ampolles amb un líquid tèrbol que s’acaba convertint en pus al cap d’uns dies.
Aranyes
Les seves mossegades provoquen una reacció inflamatòria intensa acompanyada d’un edema local que produeix dolor i/o picor.
Aquests aràcnids generen verins neurotòxics i citotòxics que afecten el sistema nerviós, així com enzims i microorganismes que poden arribar a descompondre la pell.
Mosquits
La picada sol ser única i presenta un envermelliment arrodonit amb un punt vermell al centre i sol anar acompanyada d’una lleu inflamació que produeix picor, i que a la cap d’uns dies pot derivar en petites taques vermelles.
La picor és deguda a la saliva que desprenen aquests insectes en succionar la sang.
Tàvecs i mosques
Les seves mossegades produeixen protuberàncies doloroses amb sensació de formigueig, que poden convertir-se en ampolles.
Puces i xinxes
Solen aparèixer diverses picades vermelloses agrupades en grups de tres, el que en diuen «desayuno, comida y cena»; provoquen una forta picor. Per determinar quin dels dos ens ha picat caldrà determinar el «quan». Les xinxes són xucladors nocturns de sang, pel que és habitual trobar-les entre els llençols. Les puces en canvi salten, pel que normalment les seves picades solen ser a les extremitats.
Paparres
Les seves picades no són doloroses, però deixen una taca de color vermell intens, en la que normalment s’hi troba adherida la paparra. És importat que, a l’hora de retirar-la ho fem amb cura, ja que si deixem el cap a dins se’ns podria infectar la ferida. Una forma ràpida i fàcil d’extreure-les es aplicant-hi oli a sobre.
Àcars
La seva presència fomenta l’aparició de faves a la pell, acompanyades d’envermelliment i d’una intensa picor que poden desenvolupar-se en erupcions a la pell, especialment en els dits dels peus i de les mans, l’interior dels colzes, els genolls i al voltant dels genitals.
Com prevenir una picada:
- Mantenir els espais nets i lliures de pols.
- Tancar recipients amb aigua, com galledes o cisternes.
- Utilitzar mosquiteres.
- Utilitzar repel·lents sobre la pell evitant el contacte amb les mucoses.
Com amainar una picada:
- Rentar la picada amb aigua freda i sabó.
- Aplicar fred local per disminuir la picor o la inflamació.
- Utilitzar antihistamínics, corticoides tòpics, calamina o amoníac per la picor.
